[mixcloud https://www.mixcloud.com/ziricoop/tenir-cura-de-la-feina/ width=100% height=120 hide_cover=1]
En l’imaginari clàssic l’entorn laboral és un espai larvat de conflictes, enfrontaments i, sobretot, molt d’estrès. El món de l’economia social i solidària no té per què ser diferent, però el que si que és segur és que l’economia social i les entitats que s’hi dediquen proposen solucions pròpies a aquestes problemàtiques. Solucions basades en valors com ara la igualtat, el recolzament mutu, la democràcia interna o la responsabilitat eco-social.
Avui a #FETSCoopera en parlem amb la Mireia Parera i en Jesús Carrión. La Mireia Parera és una de les 9 sòcies de la cooperativa Fil a l’agulla, especialitzada en acompanyament personal i relacional, mediació i resolució de conflictes. En Jesús Carrión, per la seva banda, és el coordinador d’una de les cooperatives d’advocats amb més trajectòria del país pel que fa a l’assessoria legal a col·lectius de treballadors; el Col·lectiu Ronda.
La naturalesa dels serveis oferts per ambdues cooperatives ens dóna ja d’entrada una pista sobre l’enfoc que adopta l’economia social i solidària envers els serveis de mediació i resolució de conflictes. No estem parlant només de resoldre «conflictes laborals» sinó que, si apliquem els valors de l’economia social, cal anar més enllà i començar a parlar de cures. Això implica aconseguir no només que els drets de les persones que conformen una comunitat o col·lectiu siguin efectius i respectats a tots els nivells (drets laborals, drets sexuals, etc.), sinó que cal anar més enllà i treballar per garantir la sostenibilitat emocional de les persones i de les organitzacions.
En aquest sentit, la Mireia ens explica que, quan una entitat requereix una mediació, més enllà de resoldre el conflicte puntual de manera convencional, el que compta és aconseguir fer entrar les persones en un procés d’entendre les motivacions i necessitats de l’altre. Amb aquest objectiu, Fil a l’Agulla utilitza la psicologia orientada a processos per tal d’obtenir una presa de consciencia mitjançant la creació d’espais on les parts puguin expressar aquelles sensacions que sovint queden amagades sota la catifa durant el dia a dia. Aquest procés, tot i que potser és més lent, permet obrir la porta a generar oportunitats de canvi i a créixer com a organització i com a persones.
En els casos en que el servei d’assessoria entra en l’àmbit de l’assessoria legal, en Jesús ens explica que bona part de l’aport del Col·lectiu Ronda està en enfocar els seus serveis des de la perspectiva de la col·lectivitat. Cal tenir en compte que Col·lectiu Ronda, cooperativa orientada en el moment de la seva fundació a donar assessorament a treballadors i treballadores, veu el seu servei a cooperatives, associacions i fundacions com una extensió de la seva missió original, considerant aquestes tipologies d’entitat com a agrupacions de treballadors. En aquest sentit el servei d’assessoria legal és realitza amb tots els actors de cada entitat i en tot cas mai com un acompanyament o representació legal del patronat o de la direcció.
En ambdós casos, però, tant en Jesús com la Mireia subratllen que en general en el món de l’economia social i solidària els conflictes es donen amb una emocionalitat diferent i molt densa, donat el caràcter militant i el sentiment de pertinença de les persones que en formen part. Aquesta càrrega d’emotivitat fa els conflictes més difícils d’abordar i potser de resoldre, doncs no només impliquen una càrrega econòmica. Però també fa més fàcil arribar a acords, doncs al cap i a la fi existeix un espai de valors compartits entre les persones del col·lectiu que fa més factible trobar solucions.
Una eina fonamental del treball d’ambdues cooperatives es troba en els processos formatius engegats amb les entitats. Per a Fil a l’Agulla la principal demanada de formació va vinculada amb el tema de lideratges i gestió de poder. En canvi des d’una perspectiva legal en Jesús ens explica que la majoria de demandes que es fan a Col·lectiu Ronda tenen a veure amb la vessant gestió i pla d’empresa i amb tot allò relacionat amb la viabilitat, en el que pot ser percebut com una voluntat de les entitats de fer realitat des de la vessant econòmica allò que tenen clar des dels valors, però que cal implementar de manera sostenible en la pràctica.
A mode de conclusió, podem afirmar que, si bé les vulneracions de drets són potser més nítides de veure en continents llunyans, a les entitats de cooperació també se’n produeixen, encara que de manera soterrada.
A nivell de les entitats petites, que constitueixen la major part de les entitats del nostre país, el caràcter militant o de projecte compartit de la tasca que s’hi duu a terme i l’estrès del dia a dia pot portar a les entitats a no ser conscients de vulneracions de drets en el seu entorn més inmediat: els i les seves treballadores i les persones que hi realitzen tasques de voluntariat. Aquestes vulneracions poden produir-se en àrees com ara la conciliació, el volum d’hores treballades o l’estrès vinculat a la feina i a la manca de recursos. En el context propi de la crisi, per exemple, han estat freqüents els casos en què el treballadors acceptaven reduir la base de cotització sense que en la pràctica es reduïssin les hores reals de feina. En entitats més grans a vegades en créixer perden una mica la visió social, adoptant dinàmiques de gestió més pròpies de models més verticals i menys compromesos amb els valors fundacionals, fet que pot conduir a vulneracions de drets.