La tecnologia és al cor de la modernitat i, encara que sovint quedi amagat, també a l’Economia Social i Solidària. Avui parlem amb la Marta Gómez, sòcia treballadora de Jamgo, i amb la Laura Casas, sòcia treballadora de SomConnexió. Ambdues cooperatives són un exponent clar de que les tecnològiques també poden ser empreses socials.

Però fer el salt no es fàcil. L’arquitectura interna de les empreses tecnològiques, articulada al voltant de poques multinacionals molt jerarquitzades i amb esquemes interns de funcionament clarament verticals, no convida gaire a acostar-s’hi des de l’economia social i solidària. La Marta ens explica que les sòcies fundadores de Jamgo, després d’anys madurant la idea de que es pot abordar la tecnologia com una eina de transformació organitzant-la d’una altra manera, varen trobar les complicitats necessàries entre elles per donar forma a una manera diferent de fer les coses. SomConnexió va viure un procés similar, tot sorgint com a cooperativa en el marc d’una edició de la Fira de l’Economia Social i Solidària amb el nom inicial d’Eticom.

No sempre és fàcil explicar-ho al client. Com comunicar que una empresa no té ànim de lucre, sobretot quan SomConnexió ofereix servei de telefonia mòbil, fix i línia d’internet a domicili amb prestacions del mateix nivell que la resta de tecnològiques del sector? El que a nivell social és una virtut, per molta gent és percebut com un inconvenient o en tot cas com una font d’incertesa, suscitant temors sobre la qualitat del servei o la seva priorització dins els objectius de l’empresa.

Posar l’atenció en el procés, en les cures cap a l’usuari i en la qualitat de la relació entre la cooperativa, el producte i el client, és el que marca la diferència. Per exemple, la Laura ens explica que a Jamgo, que treballa la programació d’aplicacions informàtiques a mida per a empreses de tota mena, el missatge de base sempre ha estat «es pot fer d’una altra manera».

Per a entendre-ho cal una mirada una mica més en profunditat. En l’economia moderna els monopolis més grossos son tecnològics i només el fet de crear empreses horitzontals i empoderar als usuaris és un canvi social molt gran. La tecnologia s’ha convertit en una necessitat bàsica i és possible cobrir-la amb ànim de lucre, posant els beneficis per davant, o sense ànim de lucre, posant les persones al centre. Però sovint l’usuari veu la tecnologia com una cosa innòcua sense anar més enllà del que comporta l’ús de certes eines, a vegades fins i tot banalitzades, com per exemple Google, etc. Hi ha clients que no veuen el valor afegit que hi pot aportar l’economia social i que només busquen un bon servei tecnològic.

Però per a d’altres es important el valor afegit de treballar amb una organització amb valors, horitzontal, amb retribucions justes, etc. i sovint l’acostament inicial entre els nous usuaris i les empreses de l’economia solidaria es produeix precisament com a conseqüència directa de la competitivitat i agressivitat pròpia de les tecnològiques. El desengany a conseqüència d’estafes de tota mena, un tracte abusiu o despersonalitzat, etc., fan que una persona busqui quelcom diferent. Però és quan l’usuari entra en contacte amb les cooperatives que treballen en el marc de l’economia social i solidària quan es produeix un procés de reflexió que, més enllà d’aquest primer acostament intuïtiu arrel d’una relació frustrada amb les empreses tradicionals, condueix a les preguntes que permeten posar en valor elements claus com ara la transversalitat, les retribucions justes, la presa de decisions centrada en les necessitats de l’individu i de la comunitat, etc. Això fa que el potencial usuari passi d’acostar-se des de la perspectiva d’un client a fer-ho com a soci i, perquè no, mica en mica com a militant.

Un element clau d’aquesta manera d’apropar-se a la tecnologia és poder mantenir espais de treball i de vida de dimensions humanes. Des de Jamgo com des de SomConnexió tenen clar que existeix un limit de creixement i que el que aporta més a la comunitat humana en la qual s’integra la cooperativa no és canviar la filosofia i la manera de fer per tal d’absorbir cada vegada més feina, sinó que sorgeixin noves cooperatives que enriqueixin i complementin l’ecosistema tecnològic. Un dels vicis de la societat tecnològica és la immediatesa i això es tradueix sovint, a nivell de les empreses, en sacrificar valors socials (medi ambient, retribucions justes, drets laborals, etc.) per tal de donar sortida instantània a les demandes dels clients. En el cas de l’economia social l’excel·lència en el servei hi és igual. La diferència és en la manera, els processos, els valors i el context. I en prestar un servei només quan aquest pugui ser prestat en condicions adequades a tots els nivells (drets laborals, medi ambient, etc.).

Cal tenir en compte que no es tracta simplement d’etiquetes, de treballar amb programari lliure, fer servir llicències obertes o operar amb certificacions d’Economia Solidaria. Tot això és important, però no deixen de ser conseqüències de l’element clau, que és ser horitzontals i treballar en condicions justes i respectuoses amb els drets de tothom. Això implica no reproduir esquemes de producció netament capitalistes. En aquest sentit trencar amb els entorns tradicionals i construir-ne de diferents també és una manera de donar pas al feminisme i a una manera d’abordar la tecnologia des d’una perspectiva menys masculinitzada.

A nivell tecnològic, l’economia social i solidària ha fet una aposta cap a trencar esquemes i això a derivat en desenvolupar un mercat en paralel que, amb el temps, ha esdevingut central. Les alternatives ja no son alternatives, son realitats. Son aquí i hi son per quedarse. Adoptarles és a l’avast de tothom.