Breu Diagnosi

La dependència del fons públics per part de les entitats de cooperació a Catalunya és aclaparadora. Aquest fet i la crisi econòmica recent, vinculats a una certa pèrdua del sentit de la cooperació com a política pública, ha fet posar en risc la continuïtat d’un gran nombre de petites i mitjanes entitats.

Aquesta forta dependència, existent ja abans de la crisi, ha condicionat el seu rol polític i la seva visió transformadora en molts casos, relegant-les a simples subcontractistes de l’administració. Aquest fet ha condicionat doblement el seu paper mobilitzador a la nostra societat: els sectors més actius no les identifiquen com a agents de canvi, per una banda, i el conjunt de la societat no sap quina és la seva acció en general, en haver-se preocupat poc les entitat de buscar el suport, financer i humà, més enllà de les administracions públiques.

Sense prescindir del suport públic, cal adreçar-se de nou a la societat, retrobar el seu suport i eixamplar la seva legitimitat, amb les fòrmules que més s’adiguin a la realitat actual.

Les finances ètiques i l’economia social

El món de la cooperació comparteix una visió i una missió transformadora envers la nostra societat amb les finances ètiques i l’economia social. Malgrat aquest evidència, a la pràctica hi ha poca col·laboració i complicitat entre tots dos col·lectius, desaprofitant-se les oportunitats que una relació més estretat oferiria a totes dues parts i a aquests principis i objectius comuns:

• Concepció integral i transversal de l’activitat econòmica i la vida, ja que incorpora de manera natural en el funcionament del projecte el sentit de la responsabilitat social i valors com l’aprenentatge permanent, la inclusió de persones en risc d’exclusió social i el desenvolupament sostenible arrelat al territori i la comunitat.
• Visibilitzar el paper central de les dones i la naturalesa en el sosteniment de l’economia productiva i de la vida, i reivindicar posar la cura de les persones i del planeta al centre de les prioritats econòmiques, polítiques i socials.
• Les finances ètiques i el conjunt de l’economia social es construeix sobre uns fonaments comuns a la solidaritat internacional i la cooperació transformadora
• Expandir-se la base de producció i consum de béns i serveis i d’ocupació a través d’un projecte comú que desbordi el marc de les societats nacionals.
• La connexió de persones i col·lectius de diferents països a través de les xarxes econòmiques inclusives i realment sostenibles que promou l’economia social és un element indispensable per a enfortir la pròpia cooperació internacional, més enllà dels objectius purament de viabilitat econòmica, en bastir una societat civil global, políticament conscient i activa front els problemes a abordar al nostre món.

Per exemple: per una banda, les entitats de cooperació a Catalunya pateixen d’un ‘dèficit patrimonial generalitzat molt preocupant’ que porta a la seva inestabilitat financera, en treballar amb cicles molt curts en comparació als processos polítics que es recolzen, i a la manca de reserves per afrontar dificultats en la gestió. Per agreujar la situació, les entitats financeres que normalment presten serveis al sector de la cooperació ni les prioritzen ni tenen productes que s’adiguin amb els seus objectius de transformació, ans el contrari.

La banca ètica, per la seva banda, troba moltes dificultats per identificar projectes transformadors i activar les seves reserves. La cooperació internacional podria ampliar les seves perspectives i possibilitats, connectant-la amb moltíssimes iniciatives en marxa fora de les nostres fronteres.